PARLEM D’ESPORT IMPLICAT PER

Perquè tenim una llarga trajectòria en l’acompanyament d’equips professionals des de la psicologia de l’esport. El talent individual té sentit al servei de l’equip. Els/les millors esportistes també són aquells/es que fan millors els seus companys i companyes. L’equip es construeix entre tots/es els/les membres de l’equip, des del lideratge de  l’entrenador/a i amb la implicació de tots/es. Construir un equip suposa un treball laboriós de veritable enginyeria, donat que implica:

  • Construir la cohesió interna, treballant per aconseguir el compromís i complicitat de tots/es els/les membres amb el club, l’equip, l’entrenador/a i els companys i companyes.
  • Crear una il·lusió col·lectiva, establint objectius o metes col·lectives.
  • Alinear els interessos individuals amb els objectius col·lectius.
  • Entendre la importància de l’equip en el rendiment individual.
  • Establir normes d’equip i generar compromís de respecte.
  • Assumir i respectar els valors compartits.
  • Acceptar el rol assignat o treballar per millorar-lo.
  • Afavorir la convivència, tenir una relació cordial amb els companys i companyes.
  • Conciliar davant dels conflictes.
  • Ajudar, donar suport i motivar.
  • Cedir el protagonisme a l’equip.
  • Observar i avaluar la dinàmica interna de l’equip.
  • Gestionar conflictes des d’un enfocament educatiu.
  • Generar un lideratge col·lectiu, el paper dels “capitans” i “capitanes”.
  • Prevenir l’aparició de rols i relacions tòxiques a la dinàmica interna de l’equip.

Perquè una àmplia mostra d’esportistes ha confiat en els nostres serveis de psicologia (clínica i esportiva).

La preparació psicològica, la capacitat de fer estable el millor que podem donar de nosaltres i disposar de competències emocionals que atorguen la clau del rendiment òptim són els factors diferencials entre ser un/a bon/a esportista i ser dels/les millors.

El talent es desenvolupa des de l’esforç, el treball i l’aprenentatge. No arriben els/les que tenen més talent sinó aquells/es que millor el gestionen davant l’exigència i la dificultat, aquells/es que millor superen les dificultats. Competir és superació personal, enfrontar-se a un/a mateix/a per aprendre i millorar, ser millor, elevar-ne el nivell, ser competent per ser competitiu/va. Gestionar l’exigència emocional requereix:

  • Tenir un bon concepte de si mateix/a, sentir-se competent (autoestima i autoconfiança).
  • Estar obert/a a aprendre i millorar cada dia, voler treballar i ser millor cada dia, voler elevar el propi nivell, desenvolupar el talent (automotivació).
  • Competir, acceptar el duel amb el/la rival, sabent que per superar-lo/la cal treballar més i millor que ell/a. El/la rival més gran que s’ha de superar és un/a mateix/a.
  • Ser-ne responsable, assumir responsabilitats.
  • Focalitzar l’atenció (concentració).
  • Expressar la millor feina cada dia, sense veure’s mediatitzat/da per les circumstàncies, aprendre a treballar en “flow” (autoexigència).
  • Conviure amb la màxima exigència, entendre l’errada dins del procés d’aprenentatge, saber gestionar la correcció.
  • Afrontar i resoldre els conflictes amb eficàcia.
  • Superar la dificultat i adversitat (resiliència).
  • Ser eficaç a les preses de decisió, saber decidir, ser decidit/da.
  • Ser pràctic/a, exercir l’optimisme intel·ligent (pensament positiu).
  • Aprendre i interioritzar valors de l’alt rendiment.
  • Saber interpretar èxit i fracàs.
  • Erradicar la cultura d’excuses i justificacions.
  • Gestionar emocions negatives (frustració, enuig, desànim, ansietat i estrès).
  • Preparar-se mitjançant visualització o assaig mental.
  • Aprendre hàbits de vida saludable (autodisciplina).
  • Equilibri emocional i benestar emocional.
  • Organitzar rutines per abans, durant i després de la competició.

La psicologia de l’esport s’ha constatat que és de gran eficàcia per a la millora del rendiment esportiu tant per als/les atletes d’alt nivell com pels/les amateurs. Les exigències esportives, personals i familiars dels/les esportistes fan que de vegades aquests/es se sentin desbordats/des, descentrats/des i amb sensacions de falta de concentració o de ”no puc més”.

La salut mental és un aspecte d’importància marcada per al món de l’esport d’alt rendiment. Recentment diverses organitzacions de l’esport (ISSP, FEPSAC) han plantejat el seu posicionament al respecte, plantejant la importància de vetllar per la salut mental dels/les esportistes com a condició fonamental per afavorir-ne el benestar i conseqüentment el rendiment. En comparació amb la població no esportiva, els/les esportistes experimenten majors factors de risc quant a salut mental com a sobreentrenament o crisi d’identitat (Shincke et al., 2017; Moesch et al., 2018). És per això que la promoció de la salut als/les esportistes és un element fonamental per a EDUVIC · Sport.

 

Des del 2007 són molts/es esportistes de diferents disciplines els/les que ja empren el nostre servei de psicologia esportiva, per treballar aspectes de:

  • Millora de la motivació
  • Concentració per a la competició
  • Control d’ansietat i estrès
  • Millora de la confiança i autoestima
  • Adaptació a viatges i desplaçaments
  • Millora de les habilitats socials
  • Comunicació i assertivitat
  • Les lesions
  • L’adaptació als canvis que impliquen les transicions esportives.

Perquè tenim una metodologia pròpia en l’àmbit de desenvolupament i de treball amb esportistes que parteix d’una visió holística de la persona i del treball amb els seus contextos de relació, oferint-los-hi els recursos i les eines necessàries per obtenir un correcte desenvolupament integral.

No és possible que els pares o mares es puguin convertir en la raó que acaba amb la il·lusió i trenca el somni de ser esportista. Mares i pares han d’alinear el suport amb el treball d’entrenadors/es i tècnics/ques. No poden ser un element dissonant que generi conflicte als/les esportistes amb missatges discrepants. Mares i pares han de compartir amb els seus fills i filles la il·lusió per l’esport, però deixar els aprenentatges i correccions per als/les entrenadors/es i tècnics/ques. No tenen un fill/a esportista sinó un fill/a que creix com a persona amb múltiples inquietuds, una d’elles és practicar un esport concret. Des d’EDUVIC · Sport assessorem els pares i mares sobre com donar suport de manera efectiva al desenvolupament esportiu i personal dels seus fills i filles.

Perquè disposem d’una especialització en el treball psicoeducatiu i emocional amb equips formatius de diferents modalitats esportives. Oferim un aprenentatge emocional dirigit a tothom que està compromès a optimitzar la seva formació i desenvolupament, que persegueix l’excel·lència en l’àmbit esportiu i personal. Ajudem a omplir la caixa d’eines dels/les nostres clients/es, persones i equips amb recursos emocionals, per ser eficaços/ces en el context esportiu, de treball o personal.

En edats formatives és important que el rendiment vagi lligat a la formació i a l’acompanyament en el desenvolupament integral. S’ha d’orientar als/les esportistes en l’aprenentatge i millora permanent, a dominar cada dia més la tècnica i tàctica del seu esport, a avançar en el desenvolupament físic… però també a aprendre competències emocionals que els/les ajudin a desplegar el seu talent i  a expressar-se sota qualsevol circumstància, també en la màxima exigència i dificultat. En etapes de formació suggerim orientar més a cuidar els processos, a l’aprenentatge, a la millora, a ser millor, a dominar més, a desenvolupar el talent, on un/a competeix amb ell/a mateix/a, sent el/la rival més gran un/a mateix/a i les seves barreres internes.

El/la jove esportista ha de compatibilitzar estudis i esport, ha de viure com un/a jove i no pas com un/a “professional”. Hipotecar el desenvolupament personal en funció del desenvolupament esportiu condemna ambdues coses, s’acaba perdent l’esportista i es perd la persona. No es pot empènyer als/les joves amb talent precoç a que acabin sent “joguines trencades”. Si tenen la sort d’assolir l’esport professional hauran de saber gestionar l’èxit i el fracàs entre moltes altres situacions que també requereixen competències emocionals o desenvolupament personal.

Parlem d’esport implicat perquè ajudem a la consecució de desafiaments i a l’assoliment de somnis. Som experts/es a ensenyar a persones i a equips a treballar de forma autònoma per aconseguir metes ajornades en el temps i a assolir els seus desafiaments o somnis.

Parlar d’esport implicat és parlar d’eficàcia: fixem uns objectius de forma consensuada amb cada client/a, treballem i avaluem amb ell/a el grau de consecució o eficàcia.

Perquè comptem amb una dilatada experiència en el treball de valors a través de l’esport, en programes dirigits a institucions municipals, clubs i federacions esportives, escoles esportives, col·legis…

Pel nostre carácter no lucratiu, que comporta que quan la nostra activitat genera beneficis aquests són reinvertits en l’enfortiment dels projectes i/o desenvolupament de nous, necessaris per donar resposta a les necessitats de les persones socialment més vulnerables.

home amb una pilota

En definitiva, quan parlem

d'”esport implicat” parlem d’estar

compromesos/ses amb el benestar de

les persones, organitzacions i comunitats.

Des d’EDUVIC · SPORT s’ofereixen serveis dirigits a:

Les nostres entitats clients, col·laboradores i partners